Recordo la imatge de la iaia cosint, amb un llum petit damunt la màquina (el
mateix llum que avui encara encén). Era la seva feina – cosia pantalons pel
sastre del poble, en Quim Balateu de can Pipa, com en dèiem els de Besalú, i quan
treballava sempre escoltava la radionovel·la, Lucecita, de la cadena SER. Asseguts a terra, en Lluís, el
meu germà, i jo jugàvem a enfilar botons. N’hi havia de molt macos.
L’Ona, la meva filla, també hi ha jugat a enfilar botons, amb els de la
mateixa capsa 30 anys després. Tenim la gran sort de poder jugar a enfilar
botons encara.
Aquesta maleïda crisi!!! Sé que demà
ho agrairé. Ara no, però estic segura que finalment haurem après a fer tot allò
que els nostres avis ens deien sempre – estalvia, nena, estalvia, .........
Epps!!! Això és un blog de moda i
per tant em centraré en els botons, els fils, les teles i els draps.
Ara sentim molt sovint les paraules “Hand-Made” (o sigui, fet a mà), “productes
de proximitat”, “compra-li al teu veí”, “km
0” ..... Carai!!! Torno a sortir-me del guió. Hem dit MODA!! (i segur que al
final tot tindrà relació). Què vol dir això?
Tornem als orígens i a les paraules que tornem a escoltar: reutilitzar,
reciclar, segona mà, customitzar, reinventar ... Em recordo jugant amb els botons fa més de 30 anys,
els botons que la meva iaia descosia quan una peça ja no servia. Els botons a
la capseta i la resta per reutilitzar per fer draps, coixineres, fundes, etc. Camises
i vestits que ja no es podien sorgir més es reciclaven així. A casa nostra des de sempre aquest reciclatge
s’ha practicat, segurament perquè totes les dones hem sabut cosir i ens ha
agradat, tant la iaia i la meva mare com jo. Em torna la imatge de la meva mare
a la vora del foc descosint uns pantalons per fer un vestit o un pitxi per a la
meva germana. Això em va quedar gravat per sempre – eren tant amples aquells
pantalons que la meva mare va poder fer una faldilla sense gairebé tocar res. Des
de que sóc mare i passo moltes més hores a casa, he tornat a agafar la màquina,
tot reciclant, reutilitzant, re-inventant noves peces que ara em decideixo a comercialitzar
amb el nom de “Seamstress Handmade”.
Amb la màquina de cosir de la iaia hi jugava poc, però recordo haver-la
potinejat cosint retalls, fent camins amb els fils sense cap gràcia. Només per
provar.
Sílvia, m'encanta aquest últim post de la iaia!!! endavant amb el blog.
ResponElimina