Recordo que de petita m'agradava molt obrir una capsa que la meva mare guardava al seu armari - una capsa gran de mantes paduana on la meva mare tenia els seus vestits que m'encantava emprovar-me.
A casa la iaia també podia jugar i és per això, crec, que de gran m'agrada tant anar a remenar a botigues de segona mà. I sobretot, quan trobo una peça vintage penso: Diana!!!
Sortir a comprar vintage és com anar a caçar. Aquest per a mi és el seu atractiu.
Els que comprem vintage no volem vestir com les nostres mares. Volem peces úniques per marcar el nostre propi estil i, sobretot, sortir de les pautes que marquen les grans cadenes de roba - Zara, Mango, H&M, etc. Però, també cal mirar la butxaca, cal distingir entre el vintage popular, és a dir, anònim i assequible, i el de marca, el que va acompanyat de noms com Chanel, YSL ... i les peces antigues de principis de segle XX que poden costar molts diners. En el vintage també hi ha primera divisió.
Llastima que la meva mare no va guardar tot allò que tenia. Jo encara recordo moltes peces de roba d´ella. Suposo que per això jo ara tinc la mania de guardar-ho tot, no se sap mai quan ho faré servir o ho "customitzaré". Amb totes aquestes franquícies, he perdut molt la il.lusió d'anar de compres. Per cada botiga de segona mà on pots trobar peces especials, n´hi ha 100 de les altres!
ResponEliminaBon cap de setmana!
Bon dia, no pensis,no en guardava molta, però aquest vestit em te el cor robat de sempre, i alguna coseta mes, jo com tu mai llenço res, tot ho aprofito. Fa temps que no puc, i de fet he perdut la comprera. Ara "disfruto" buscant en mercats de segona mà.
ResponEliminaCom tením la neu??? Aquesta primavera volem fer una passejada per Montcortès, a veure si coincidim i ens veiem.
Bona setmana